La pensió d’aliments durant la crisis del COVID-19

Tot i la situació que estem vivint a dia d’avui, en mig d’una pandèmia, no s’ha suspès la obligació de compliment dels títols judicials, motiu pel qual tampoc s’ha suspès la obligació de cumpliment dels Decrets i Sentències en l’àmbit de Família.

Tots parlem dels règims de visites, sobre com organitzar-nos o si s’han de complir o no; però no fem referència a un altre punt també molt important, i que cada vegada ho és més degut a la crisis econòmica que el COVID-19 està comportant, i és: EL PAGAMENT O IMPAGAMENT DE LA PENSIÓ D’ALIMENTS.

Encara que és cert que segueix essent obligatori el pagament de la pensió d’aliments, no podem perdre de vista que la situació econòmica dels progenitors, és molt possible que s’hagi vist afectada per la situació i que no tothom pugui sufragar les quantitats que els hi venen determinades por Sentència/Decret i que havien pogut abonar fins al moment.

En aquest post, ens centrarem en la part del progenitor custodi, és a dir, qui ha de rebre la pensió.

DIRIGIT AL PROGENITOR CUSTODI…

El progenitor custodi, és a dir, qui ha de rebre la pensió d’aliments a fi de poder sustentar les necessitats bàsiques dels menors i que no reb, té dos opcions:

  1. Presentar una demanda d’execució de Sentència/Decret. Per això, únicament es requereix l’impagament d’ una mensualitat de la pensió d’aliments. És la manera més típica i que millor funciona pels casos en que no es compleix amb algun apartat de la Sentència.*
  2. Presentar una denúncia per impagament de pensió d’aliments en via penal, reguat a l’article 227 del Codi Penal. Aquesta opció és més complicada, sobretot en el moment en el que ens trobem, ja que es requereix:
  • L’impagament de com a mínim 2 mensualitats consecutives o 4 mesos no consecutius;
  • Que el progenitor no custodi tingui la voluntat de no pagar, tot i podent fer-ho. Aquest requisit és difícil de demostrar, i més tenint en compte la situació de crisis provocada pel COVID-19, que el més provable és que vulgui pero no pugui pagar.

*Destacar que la via judicial sempre ha anat amb bastant de retràs, i si li sumem que ha estat més d’un mes sense pràcticament activitat, ara hi haurà un gran aument de presentació d’escrits, demandes, etc., motiu pel qual és necessari tenir clar que és un bon moment per intentar negociar i arribar a acords amb l’altre part, mentre que, paral.lelament, la demanda segueixi el seu curs, ja que pot ser més durader de lo habitual.

No Comments

Post A Comment